Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 25 de juliol: “Respira l’aire més pur, nit i dia“.

El contacte amb la natura, els hàbits de vida sana, el vegetarianisme i el naturisme practicats per Gandhi són la base de la fortalesa física, malgrat el seu aspecte de fragilitat aparent. Un dia gandhià, era compost de salut integral per mitjans naturals, el servei i la meditació, com es pot llegir en els seus escrits, tot de manera equilibrada que seria el secret de la felicitat i la salut. Austeritat, pregària i treball, podriem traduir-ho, no massa diferent de les regles dels nostres monestirs, crec jo…no de la vida que hauriem de portar tots plegats si realment no volem que tot acabi “petant”. Decreixement i solidaritat: SÍ, GRÀCIES!!!

La troballa d’avui: clownplanet.com, una web molt completa sobre el món dels pallassos, amb història, enllaços, referències, etc…molt aconsellable.

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 07.25.08 at 9:38 am }

Metafòrica avui pel camí la dita, però tampoc aniria malament que fos literal, tenint en compte que vivim en un país amb un dels aires més contaminats, si més no el de la ciutat comtal.

Comencem: respirar és vida, és viure; viu doncs de la forma més pura, amb el pensament, sentiment, actitud, acció,… més pura a tothora, perquè grans resultats veuràs que neixen de seguir aquest camí.
I podríem afegir també al comentari de l’art de la ciència del pranayama, però ho deixaré només amb la seva cita per no allargar-me i qui vulgui que ho recerqui al google.

Bon respirar doncs seguin tots els passos del camí!

Molt bé el comentari d’en Joan amb l’aplicació … “mitjans naturals, el servei i la meditació” … sempre eloqüentment lligat amb la vida del mestre que es font d’ensenyament i que explica perfectament el perquè de la dita.

Però sovint l’eloqüència es troba en els post, com en els dels clowns que en el camí hem citat varies vegades, per allò també ja tocat de tornar a la innocència i de fer-nos com els infants i també pel fet que respirar obertament és riure. Dins la web he trobat:
“el riure dels nens és com l’obrir-se de les flors. És l’alegria de rebre, de respirar l’alegria, d’obrir-se, de contemplar, de viure i créixer.” Charles Baudelaire.

Hem de recordar que quan el camí es fa difícil, complicat, carregós perquè ens supera com a repte per fer-nos més grans, una pausa, un instant de felicitat i d’alegria permetrà recuperar les forces i l’esperança en la vida i en les persones. Per tant aprenem d’aquests mestres petits que saben passar en un instant del plor al riure, per saber viure a la màgia de l’instant.

Bones rialles! 🙂 !!!
Bon camí!
Bon treball!

2 fenix { 07.25.08 at 4:32 pm }

Voldria compartir :
unes paraules que avui ha escrit un caminant que ha descobert aquest camí .

“En Joan Barrios ens regala, sota el meu punt de vista, moltes dosis de sensibilitat beneficiosa en els seus escrits. El bloc d’en Joan és un excel·lent espai del que podem treure un gran profit pel nostre creixement.
Val la pena que ens l’anem subministrant regularment 😉

Moltes gràcies Núria per mostrar-me aquest meravellós Punt de Llum!

Nàmaste

25 / juliol / 2008 00:02

Anims caminants ,mostrem la nostra esperança en la vida i
en les persones.

Gracies Joan !!
Gracies carles !!

Bon camí !!
Bona llum !!

Leave a Comment