Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 27 de juliol: ” Recorda: hi ha un límit per als excessos, però cap per a l’autocontrol“.

Com tots els consells d’en Gandhi, aquest orienta cap el camí de l’automillorament personal, de l’autocontrol i autosuficiència com a font de felicitat i pau interior, d’harmonia amb el món i la veritat (Déu). Ell, deia: “La majoria de nosaltres, en lloc de ser amos dels òrgans dels sentits, ens convertim en el seu esclau”, i també: “Hom no ha de menjar per satisfer el paladar, sinó allò que és just per mantenir el cos”, “Necessitem sanadors d’ànimes més que de cossos. Una gran diversitat d’hospitals i de metges no és cap senyal d’una civilització veritable. Com menys malacostumem els nostres cossos molt millor serà per a nosaltres i per a tot el món”.

La troballa d’avui: Ermita en xarxa, un espai a internet on hi podràs trobar pregàries, reflexions, qüestions de fe…clica, prega i actua!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 07.27.08 at 1:38 pm }

Sàvies paraules les del mestre i aplicables al 100%. Espero que algun dia les faci plenament efectives i meves, perquè a hores d’ara en algunes coses encara em costa. Hom pot creure que els excessos són a coses negatives, però el límit als excessos a de ser a tot. Jo sóc una persona molt generosa, bé, potser no sóc jo qui ho hauria de dir, sinó aquells que em coneixen, però fent un examen de consciència, també sóc capaç de veure’m i de conèixer-me. Poso el meu exemple per entendre el límit que hem de tenir a tot i entendre perfectament les paraules d’un savi mestre.

Ser generós hom pot pensar que és fantàstic, però us puc assegurar que no ho és sempre, pots ser tant generós que acabis fent sentir malament a una altre persona, pensem amb els pares protectors per exemple o en les parelles que ho fan tot per l’altre, no dónes llibertat per ser ells mateixos, per créixer, per deixar-los tranquils, per deixar-los respirar. Per tant ser generós és bo, sempre i quan la generosistat tingui un límit, i aquest ens el donarà l’autocontrol.

Aplicant aquest fet al món i pensant amb la generositat que puguem tenir nosaltres a altres, és allò d’ensenyar a fer servir la canya i no donar sempre el peix, perquè llavors crees dependències absurdes i inútils.

Revisem-nos, netegem les latrines! Hi ha tanta feina per fer, l’autocontrol, la correcte mesura, el camí del mig és l’únic que no ha de tenir límits.

Bon camí!
Bon treball!

Quines sàvies paraules totes les que utilitzes del Gandhi en el comentari, estic d’acord que el que necessitem són sanadors d’ànimes.

Bona la troballa d’avui, per variar! M’ha fet retornar al comentari dels límits als excessos. Si fossin capaços sempre d’estar connectats amb la vida, amb la Unitat, mai realitzaríem accessos, perquè trobaríem la justa mesura per respondre a cada moment de la forma més apropiada. Quina és aquesta fórmula? L’absoluta confiança amb aquest Déu viu que viu en nosaltres, al que tots podem accedir si som capaços de guardar silenci de tot allò que ens distorciona i abandonar-nos al seu amor etern.

Bona travessa, malgrat les ensopegades, tot és per créixer i fer-nos més grans!

Bon viatge!

Leave a Comment