Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 6 d’agost: “Menystenir la llengua materna és com denigrar la pròpia mare“.

Tot i que Gandhi no va mostrar un especial esperit nacionalista dins les diferents cultures índies, ja que havia de lluitar contra l’imperialisme i colonització anglesa dominants, i fer agafar a tots els habitants de la Índia consciència, autoestima i orgull de país, crec que passats els anys també s’hauria posat a lluitar per la independència de les nacions i per defensar les ètnies i cultures en perill de desaparició o oprimides per estats prepotents, sempre dins el seu enfoc personalista, humanista i respectuós amb tothom que mai el va abandonar. Crec jo, eh?

La troballa d’avui: Otro mundo es posible, una bitàcora interessant d’un sindicalista cristià, que ajuda a tenir esperança en les persones, cada dia. Gràcies!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 08.06.08 at 9:45 am }

Jo interpretaria la dita d’una manera abstracte, no literal, perquè diguem-m’ho clar hi ha moltes classes de mares. I això no vol dir que no se les pugui perdonar, tot el contrari, però tampoc obviarem una realitat, de saber que hi ha persones que no n’han tingut, ni tindran mai idea de ser mare.

Així que per mi llengua materna serà allò que dóna origen a la consciència, una realitat més enllà dels progenitors físics, que no se’ls té que treure cap mèrit, però ubicar en el seu lloc i a la cordialitat que correspon. En menystenir els orígens, hi podem fer cabre els dos tipus d’orígens, els físics i no físics és denigrar-los. I aquesta actitud sempre serà nociva i gens constructiva.

La dita presenta una possible lectura força nacionalista d’entrada, però generalitzant-la ens permet llegir que no s’ha de renunciar a les teves fonts, siguin quines siguin, elles t’expliquen els orígens d’on provens i del material de com estant constituïts els maons que t’edifiquen. Tu pots haver-los restaurat, posar-hi un trencadís modernista al damunt o un mosaic bizantí, però el material de fons sempre serà un. I és a ells a qui t’has de fidelitzar si vols donar el millor de tu, i no construir màscares i caretes que t’allunyen de la teva profunditat. Fins i tot,… bé, permet moltes lectures però ho deixo aquí, no vull allargar-me.

Veig que has fet la lectura nacionalista. És la primera i més obvia que et ve, si no ets tant rebuscat com jo. Segur que devia anar per aquí. Com sempre dic, sense tenir el context en la que fou dita, permet rellegir-la de moltes maneres i per la meva analítica ment allargar-la per totes bandes. 🙂 Disculpin la verborrea!

Sí, si, otro mundo es posible, Gràcies! Com també aquest camí, Gràcies!

Bon camí!
Bon treball!

Leave a Comment