Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 7 d’agost: “El regal de la vida és el més gran de tots els regals“.

Un crida a prendre consciència que a vegades busquem i busquem a la vida fòra de nosaltres i dels nostres èssers més estimats, el motiu i la felicitat de viure, quan el millor regal el tenim a tocar i no el sabem disfrutar ni assaborir prou…que és, tot el que podem arribar a fer amb la nostra vida, a molts nivells, tot compartint-la amb la vida dels més éstimats!. Pensem-hi!

La troballa d’avui: RXI, música compromesa, una web amb els grups de rock i altres tendències, en català, més crítics amb l’estatus quo actual, que aporten riquesa alternativa a la política actual, ús de la llengua, reivindicació nacional, justícia social, antiglobalització, antimilitaristes, etc…És fresc i jove, és real…cal no tancar els ulls i parar les orelles!.

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 08.07.08 at 6:53 am }

Avui les seves paraules són senzilles i profundes, sàvies i d’una gran responsabilitat, perquè just és el regal més gran i n’hem de treure tot el profit possible. Hi ha vides més llargues i més curtes, però cadascuna té el temps necessari si empra tot el que la vida li ofereix per realitzar la seva obra.
Ja sé que això que dic és plenament discutible, i tot i que ho dic i ho penso, no m’estic de relativitzar-ho, no obstant crec que és així. Penso així, perquè crec que l’important és l’ús que en fem d’aquesta vida. Hi ha vides que viuen més de 90 anys i poden haver estat unes vides sòrdides, sense sentit, un pul·lular simplement, que ni en l’últim moment ets capaç de prendre consciència, hi ha altres vides que viuen 6, 15, 21,… anys que han estat plenes, que la plenitud de la vida s’ha manifestat. No és el temps que passes en aquesta terra el que és important, sinó l’ús d’aquest temps. Aquesta moralitat ja l’hem vista en el camí altres vegades.

Hi ha un conte d’en Bucay que parla d’un Senyor que arriba a les rodalies d’un poble i entra al cementiri, i aquest queda consternat al veure que en aquell poble les persones a tot estirar arriben a viure 12 a 15 anys. Quan surt el jardiner li demana si li passa res i ell li diu que com és possible que les persones visquin tant poc?. El jardiner somriu i li explica que allà en el poble només compten les hores que les persones han sigut felices, els bons moments, els que la persona ha sabut viure la vida i gaudir d’ella, aquesta és la inscripció de l’edat que queda gravada a la làpida.

Que sabem doncs també nosaltres fer comptar, aquest compte, perquè el viatge hagi valgut la pena. Cada dia la vida ens dóna tot allò que necessitem per ser realment feliços si som capaços de viure en la senzillesa, en la humilitat, en la moderació, en la disciplina i en l’equilibri. Ho tenim tot si desbanquem aquest ego que no deixa de generar necessitats innecessàries, que just només condueixen a depredar un planeta que té els dies comptats. Recordeu la illa de Pasqua, la cultura va extingir-se per una depredació dels propis recursos.

Féu de la vostra vida sempre, una vida que valgui la pena i això ho aconseguireu si recordeu, que avui pot ser l’últim dia de la vostra vida, sapigueu ben aprofitar-lo i deixar de tenir coses pendents, sobretot coses que van dirigides i que provenen del cor.

Bon camí!
Bon treball!
Bona vida tingueu!

Com sempre sintètic i directe el teu comentari Joan, quant he d’aprendre de tu. Gràcies per ensenyar-me’n.!

I una troballa que ens acosta a la música, una de les meravelles més genials per gaudir de la vida. Gràcies!

Que tots tingueu un bon viatge!

2 fenix { 08.07.08 at 12:34 pm }

Féu de la vostra vida sempre, una vida que valgui la pena i això ho aconseguireu si recordeu, que avui pot ser l’últim dia de la vostra vida, sapigueu ben aprofitar-lo i deixar de tenir coses pendents, sobretot coses que van dirigides i que provenen del cor.
Hi ha vides més llargues i més curtes, però cadascuna té el temps necessari si empra tot el que la vida li ofereix per realitzar la seva obra.
He copiat aquests paràgrafs d’en Carles ,perque amb dona la pauta per escriure unes paraules ,de tot cor. Gràcies.

No deixem de dir cada dia un “t’estimo” per si demà al matinar
ja fos tard .

Compartir els silencis ,amb l’esperança que demà potser que
siguin paraules .

Respectem avui el son dels qui no poden despertar ,potser demà els seus somnis es podran fer realitat .

Sapiguem avui escoltar i gaudir de les persones grands ,potser que “demà “,no recordint que ens han estimat .

No deixem per demà el que podem fer avui . Escoltar la musica
que avui ens apropa, en Joan . Allargar la ma a qui calgui ajuda.Perdonar i perdonar-nos ,els errors ,les enssopegades.
Gaudim de l’amistad i dels qui ens estimen ,aprop nostre i en
la llunyania .
Estimem la natura i els animalos, avui ,demà i sempre .

Jo també puc dir de tot cor : Gràcies per ensenyar-m’en !

Bon camí !!
Bona calor !!

Avui !una abraçada ! no cal esperar “demà” .

Leave a Comment