Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 23 d’agost: “No hi ha altre cosa que el recés per a l’home de pregària“.

Per Gandhi, la pregària i el silenci eren quasi més importants que menjar, de fet es poden considerar l’aliment de l’esperit. Per això va escriure: “Puc viure sense aire ni aigua, però no sense Ell. Em podeu treure els ulls, però això no em matarà. Podeu aixafar-me el nas, però això no em matarà. Però destruïu la meva fe en Déu i sóc mort”, i també: “La pregrària i l’oració t’ensenyaran a nedar en l’oceà de la veritat”.

La troballa d’avui: el portal dels professors de religió catòlica, amb documents oficials, agenda, enllaços, imatges, i fòrum per opinar. Una mostra de la llibertat que disfrutem, gràcies a Déu!

Sigui útil! Salut!

3 comments

1 Carles { 08.23.08 at 11:08 am }

Ben cert que té raó aquest bon home, però entenguem bé la paraula recés, perquè sempre s’ha vist i significativament ens parla d’allunyament, de separació, de retraïment, de reclusió. Si hom vol pregar, meditar,… cal restar interiorment en silenci, aquest per mi és el recés, anar a dins d’un mateix, en aquest espai on l’univers s’expandeix fins a infinit. Ara vinc de fer un petit recés a Montserrat, veure sortir el sol, passar una estona en una estimada alzina, una bona caminada i silenci que parla per tots els cantons com una oració que mai s’acaba, una oració que no demana res, sinó que no para de donar gràcies…

Podria afegir tantes paraules, però és millor restar en silenci i tornar en aquest espai, on hi és tot i a on no hi ha res.

Bon recés!
Bon camí!
Bon treball!

Silenci…

2 fenix { 08.23.08 at 12:11 pm }

Quina enveja !! per aquestes persones que senten veritablement aquesta fe en el seu interior .
Jo ,no sé fer silenci interiorment ,els meus pensaments son com a l’interior d’una olla a presio ,quant els obro, surten com amb una explosio a raig sense control .Bo.. no sempre .
Vaig aprenen a controlar-los ,dia a dia pas a pas .Cal no tenir impaciencia ,i potser que el soseg tingui un dia la porta oberta
cap espais interiors i exteriors .
Ara,llegir el comentari d’en Carles,m’ha fet adonar que ahir sense molt bé saber-ho , vaig tenir una mica d’aquest silenci
interior. Gaudir d’un rierol d’aigua fresca i clara , amb el cel
ple de nuvolades negres ,a 2000 mtrs.d’alçada ,aprop del cel despres d’una “petita caminada ,i mols kilometres de rodes ” ,vaig sentir com una companyia que va portar el sonriure a dins meu i en la meva cara .Ara m’adono que algú va preguntar.me ,Que tens Nuria? de que rius?.
En aquell moment la meva resposta va ser ” de res,
de la pau del indret ,estic be,”
Quina llàstima ! no reconeixa que el sonriure interior i exterior
podria ser la meva oració ,quina llàstima no compartir aquesta
emoció, no entendre les paraules del silenci.Sempre m’havia fet mal el silenci , quina errada !!.
Bo… el que vaig sentir, per mi eh ?va ser amor ,anyorança i per sobre de tot, aixo si, saber donar les gracies per poder gaudir d’aquella natura i de la companyia present i llunyana ,peró sempre a dins el cor.
Si aquesta potser la meva fe,la meva oració ,benvinguda .

Voldria compartir : a casa nostra avui es un dia especial i
m’agradaria que el sonriure truques a la nostra porta ,i en els nostres cors . Paraula de filla i de mare que aixo ho faré possible .

Bon cami !!
Que la Pau sigui en tots vosaltres.
Nuria ..(muller) ,filla i mare ,amiga ,per sempre !! GRACIES

3 fenix { 08.23.08 at 7:25 pm }

Joan , no se si és per falta d’atenció ,peró avui per primera vegada he vist el nom del blog de l’Enric , i despres del somni…. el sonriure) . Será coincidència ,peró aquest matí he tingut l’oportunitat de llegir unes precioses paraules escrites per l’Enric,que son una mostra del seu amor cap a una persona estimada, la Imma

Son en un blog a l’abast de molta gent,per el que voldria compartir unes quantes frases de les moltes que ha escrit.

Caminaré per tu.
Caminaré fins al final del camí i ho faré per tu.
Caminaré encara que el sol no deixi de cremar i ho faré per tu.
Caminaré de nit i de dia.
Caminaré, no importa el fred ni la calor.
Caminaré de la teva mà i si t’endarrereixes jo t’esperaré.
Caminaré lent al teu costat i prop de tu.
Caminaré i et protegiré amb cura i assecaré les teves llàgrimes.
Caminaré i si t’ensopegues jo t’aixecaré.
Caminaré per tu, caminaré per mi.
Caminaré en silenci.
Caminaré cuidant de tu.
Caminaré agafat de la teva mà.
Caminaré i mai em queixaré de no parar a descansar.
Caminaré cantant.
Caminaré amb cura de no trepitjar la teva ombra fràgil.
Caminaré sense por a res.
Caminaré sense plorar.
Caminaré per tu.
Caminaré per les teves venes i seré el motor del teu cor.
Caminaré, i ho faré per tu.
…………………………..
Quant d’amor en aquestes lletres.

Bon camí !!

Leave a Comment