Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 27 d’agost: “La por desapareix només anihilant l’ego“.

La frase d’avui ens parla de la por, aquest sentiment que, a vegades, ens paralitza i ens impedeix ser lliures i disfrutar d’una vida plena. Hi han moltes menes de por i moltes maneres de generar por en el món actual, fins i tot, a vegades, manipulant els fets o explicant mitges veritats. Cal estar alerta ja que tot sovint els mitjans de comunicació esdevenen des-informatius i generadors de por estimulant prejudicis no fonamentats. També m’agradaria fer esment sobre l’anomenada educació emocional, i us recomano aquest article que parla d”El camí a la infelicitat“. Tot ajuda, oi?

La troballa d’avui: Vida Creixent,la web del moviment cristià de gent gran, una resposta actual, plena d’esperança, per a viure , amb coratge, el repte dels nous temps.

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 08.28.08 at 1:34 am }

Quanta veritat amaguen aquestes paraules. En Hobbes que ja l’hem citat en el camí, va escriure una frase divertida que crec que amaga una gran veritat quan vivim en l’ego: “El dia que vaig néixer, la meva mare va parir dos bessons: la meva por i jo”. La por ens acompanya sempre, és com l’ombra inseparable. Per en Kierkegaard es tractava d’una malaltia mortal i és que com escriu Mowrer: “la nostra desenvolupada propensió a ser previsors i a sentir ansietat probablement origina moltes de les nostres virtuds, però també explica alguns dels nostres defectes més evidents” Perquè la intel·ligència allibera, però alhora entrampa. Hem d’anar doncs més enllà de l’ego, en aquella part de la consciència lliure de molts paràmetres que ens circumscriuen en una presó de dubtes, pors,… Però no és dolent tenir por, car és el veritable pretext per trobar valentia, valor! Perquè el valent té por, com tu, com jo, però actua com cal, no fuig, no evita, no ataca, mecanisme de defensa d’aquesta estructura anomenada ego. La consciència actua com cal davant de la por, d’aquí que l’home que actua així esdevé valent, valor, valuós, val,…

Els budistes diuen que el cel es conquereix per assalt, per intrepidesa.

Christophe André és un conegut expert en pors que dirigeix una unitat especialitzada en tractar la por a l’Hospital de Sainte-Anne de París. En un dels seus llibres recomanava la creació d’una “escola de la por” que complís els mateixos serveis que realitzen les anomenades escoles de malalts respiratoris crònics o diabètics: desdramatitzar, desestigmatitzar, informar, explicar el problema.

Conèixer el mecanisme de les pors pot ajudar, si no a fer-les desaparèixer, almenys a tenir-les sota control més fàcilment. Per això, els psicòlegs sensats solen dedicar el temps necessari a explicar als seus pacients els mecanismes de les seves pors irracionals. Ja que això permet desmuntar les creences errònies que són al fons de moltes pors i així sortir del cercle viciós de la culpabilitat i de les preguntes inútils: sóc responsable del que em passa?, per adoptar una postura més activa: què puc fer amb les meves pors?

En realitat es tracta de comprendre-les, entendre-les, penetrar-hi, fer que passin de ser passions a ser afectes. Si entenem les causes adequadament, podrem disminuir la tirania dels seus efectes, encara que, certament, no puguem anul·lar-los. Són energies naturals a disposició de qui sàpiga educar-les. Per a Spinoza, una passió només pot ser educada per una altra passió més forta encara, que per ell consistia en la “ciència intuïtiva” o “amor Dei intellectualis”, un coneixement de “l’energia de l’existir” present en les coses singulars.

És aquí on la dita d’avui ens fa saber que més enllà de l’ego, on som capaços de viure en la humilitat i en la indigència de ser una ovella desvalguda que confia totalment en el bon pastor, pot dur-nos a una alliberació de tanta ofuscació egòtica. Ser una gerra per ser emplenada d’aquesta presència que ho és tot.

Bon camí!
Bon treball!

Alliberem-nos de la por!
Siguem intrèpits!

Com deia el mestre, Pau Barrios Bosch: veure si la teva vida segueix els teus sentiments. Si ets conseqüent amb el que penses. Si no és així, què fas?, t’estàs perdent.

de tot s’aprèn. Endavant amb el vostre camí, ENDAVANT.

Molt bo el comentari, ens evidencies un fet quotidià del nostre món. Genial: “els mitjans de comunicació esdevenen des-informatius i generadors de por estimulant prejudicis no fonamentats”

I Genial l’article d’en Gaspar Hernàndez: “l’ego és una presó, una ment limitada, un teixit d’emocions «destructives i carencials», segons Naranjo”.. “El concepte de jo és una invenció social; allò que anomenem la nostra identitat és una construcció artificiosa, i l’escola occidental es dedica a potenciar-la. ” …

Bona reflexió!
Bon viatge!

2 fenix { 08.28.08 at 9:09 am }

La POR ……….

ja veieu que fa la por .Pot deixar-te vuida de sentiments ,de
paraules .

Paraules d’en Carles …
“Però no és dolent tenir por, car és el veritable pretext per trobar valentia, valor! Perquè el valent té por, com tu,com jo.”

Gracies !!
Salut !!

Leave a Comment