Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 28 d’agost: “La puresa de cor és l’única arma del feble“.

Crec que la frase d’avui neix i arrela en les Benaurances que tan van captivar al Mahatma quan va llegir els evangelis, i que realment si es llegeixen amb deteniment i tranquilitat són un pou de saviesa i una fita cristiana vital a seguir. També caldria matisar i situar en context la paraula “feble”, ja que la interpretació més habitual, de poc fort, babau, tou…en aquest cas, queda transformada per la no-violència gandhiana en la persona que per la seva sensibilitat i amor a l’altri, busca la veritat sincera i la pau entre els germans, malgrat malentesos i desavinences que puguin existir. És molt més dur perdonar, escoltar i obrir el cor als altres, que no pas insultar, agredir o menystenir i despreciar…crec jo, eh?.

La troballa d’avui: ASSÍS Centre d’Acollida, una entitat que ofereix serveis bàsics a les persones sense sostre, així com acompanyament, assistència social, formació si s’escau, habitatge, suport a la seva salut, etc…feta per un voluntariat divers i compromés. Un exemple!!…i és de casa!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 fenix { 08.28.08 at 1:50 pm }

“La puresa del cor és l’unica arma del feble ”

Aquesta interpretació de la feblesa que fa fora el sentit de tou i de babau ha estat un regal per mi.
Tinc de reconeixer que soc feble en saber gestionar els meus sentiments ,les emocions . Controlar les llagrimes és un treball
dificil per mi .L’alegria em fa plorar ,la tristor no cal ni parlar-ne.
Veura l’apreci dels altres cap ma la meva persona , es sentir
un sentiment d’agraiment en el meu cor que s’em fa imposible
no sentir tendresa i mostrar l’estima en vers els altres .
Bo… que jo mateixa em nomino “la reina dels babaus “. Encara que podriam fer-ho un xic més planer i passar a dir que !ufff soc molt sensible !!! podem deixar-ho de moment axins eh?.
I avui ,el Joan ,fa un regal amb aquesta interpretació de la frase d’en Gandhi ;També en llegir les benaurances ,una nova experiencia de trovar pau i soseg .
I de cop “la reina dels babaus” s’adona que un home com en Gandhi ,tenia la sabiesa per dir-nos que la feblesa la podem
considerar com una mostra de no-violencia ,que tenim al cor obert cap als altres ,i que ens agrada estimar i saber-nos
perdonats i estimats .
Bo.. en la llunyania de temps,de cultura i de saviesa ,voldria dir:
Benaurat siguis mestre Gandhi ,si troves quelcom en el camí de les estrelles comperteix amb ells la teva saviesa .
Bo… ara esperarem el comentari d’en Carles … també será un
regal ,com el d’ahir i mols altres .Gràcies.

Bon camí !!
No defellim ,sempre ,tot es util !! Nuria

2 Carles { 08.28.08 at 11:11 pm }

És l’única arma del feble diu i jo diria una necessària predisposició per a tothom, però de puresa no n’hi ha gaire en les nostres societats. Comencem per adonar-nos-en que des de l’ego ja no hi ha possibilitat de puresa. La puresa la podem associar a l’autènticitat, a l’innocència, sense màcula de res. I a on trobem això, com sempre hem dit en el camí, en l’estat d’infant, en la infantesa, on s’hi troba aquella espontaneïtat, la màgia de l’instant, on no hi ha por, ni previsió,… perquè tot neix i es realitza ara, en un amor profund a la vida i a tot.

Hem d’intentar viure aquí, amb l’equilibri de no renunciar al discerniment i aquesta puresa de cor ens donarà una base fantàstica per el benestar i per la pau. No sé ben bé si és la única arma del feble, el que estic segur, és que és el territori del benestar i de la pau, d’això no en tinc cap dubte!.

Bon camí!
Bon treball!

El camí de les benaurances, molt bé Joan, són un pou de saviesa, certament que ho són. Molt bé la contextualització de la paraula feble, ajuda a entendre més que des d’ahimsa la puresa de cor és l’única actitud a exercir.

Bon viatge!
Ahimsa!

Leave a Comment