Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 29 d’agost: “Un home atrapat en el desig sensual és un home sense amarres“.

La frase admet matissos i lectures molt diversos. Quan Gandhi parla de la castedat, i en general dels altres vots com control de l’òrgan del gust, no robar, no possessió o pobresa, etc…ho fa des del punt de vista que la realització de la veritat és impossible sense un deseiximent total, segons ell. Segons els seus historiadors poden existir connotacions biogràfiques a la vida del Mahatma, que justifica la seva reflexió sobre el desig sexual en concret, i es materialitzi en un estil de vida que afluixi les passions i transfomi les pulsions. No es tracta de reprimir sinó de transmutar. Leonardo Boff s’hi adhereix: “El vot de castedat, si s’entén bé, no és un vot de desamor; és de superabundància d’amor”.

La troballa d’avui: una impressionant web, Solidaridad.net, farcida d’informació i enllaços sobre temes com: acció solidària, esclavatge infantil, fam, globalització, guerra, no violència, immigració, etc…Molt treballada i profitosa!

Sigui útil! Salut!

1 comment

1 Carles { 08.29.08 at 4:22 pm }

Avui em fa somriure la dita, perquè té tota la raó de coneixement de la naturalesa humana inferior. A l’ego li és tant fàcil deixar-se dur per la passió, per l’entusiasme, pel desig,… i si finalment es deixa dur per tot això, la persona perd l’equilibri, la serenitat, la simplicitat, el poder de Satyägraha i tantes altres qualitats que ens connecten amb la Unitat, per això és un home sense amarres, sense nord, ofuscat per les ambicions de l’ego.

Ai las! Senyors i Senyores del Camí, quanta feina de correcció, de desaferrament, de deslligament, de retirada, se’ns presenta quan l’ego despert es troba a la reraguarda de diferents situacions de la nostra vida.
A un nivell o un altre, de forma camuflada i indirecta, silenciosa o directa, si observem atentament, podrem veure maquinar el nostre ego. I la manera de tenir-lo controlat és observant-lo. Si som conscients de que el nostre ego sempre espera l’ocasió per interposar-se, podrem mantenir-lo sota control i llavors recuperarem les amarres i les ancores de la nostra vida, la confiança amb la Vida i el seu poder creatiu. Perquè la Vida sempre esdevé el que l’Amor reserva per nosaltres, sense cap mena de pretensió egòtica.

Que la vida il·lumini els vostres egos per renunciar a aquesta baixa direcció i fluir i fruir de la Vida de l’Amor.

Bon camí!
Bon treball!

Molt bé Joan: “No es tracta de reprimir sinó de transmutar”

Allibereu-vos i transmuteu-vos!
Alliberem-nos i transmutem-nos!

Feliç Viatge!

Leave a Comment