Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 7 de setembre: “El treball fet a mà (khädi) representa els valors humanitzadors“.

La filosa i el khadi, serien els emblemes de la no-violència, Ghandi va saber trobar amb el retorn al treball manual i als productes propis del seu país, l’eix vertebrador per aglutinar als indis enfront d’un colonialisme alienant, i fer crèixer entre la gent de la seva terra l’autoestima personal i l’amor pel seu país. Alhora en el seus ashrams dins l’horari de vida, sempre existia una estona de treball manual o de conrear la terra, ja que ell creia que l’esforç físic i el treball intelectual o mental diari cal que estiguin equilibrats per la plenitud de  cada persona. Per més informació veure aquest article, en castellà, sobre la vida i obra d’en Gandhi. Una nova llicó per aprendre, oi?

La troballa d’avui: Educació en valors, una web interessant amb el subtítol de “La meva escola i el món” que ja orienta cap a una visió del món educatiu oberta, plural, crítica, responsable, lliure…realment interessant i per donar-hi voltes tot descobrint enllaços que desperten i motiven l’esperit. Felicitats!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 09.07.08 at 9:38 am }

Avui la dita l’interpreto possiblement a la meva manera, el treball fet a ma, representa la creativitat, valor suprem en l’home i que es visualitza perfectament en les mans. Us heu parat a pensar què seria de l’home sense mans?. Aquest prodigi de la naturalesa, unes extensions en falanges prensibles que permeten uns moviments fins i precisos, d’una mobilitat extraordinària. A hores d’ara no estaríem parlant d’això, no perquè no els tindria, sinó perquè no tindria a l’abast res del que tinc per arribar a transmetre aquestes paraules. La paraula manipulació ve de mà. L’home ha manipulat la naturalesa i el seu entorn, canviant el seu hàbitat i creant gràcies a les mans. En elles tenim les terminacions nervioses que ens permeten en gran mesura tenir tacte i relacionar-nos amb l’entorn més immeditat. Així doncs des d’un punt de vista evolutiu, l’ús cada cop més sofisticat d’aquestes estructures, poden haver estat les responsables de crear noves xarxes neuronals, que poden haver conduït a un engrandiment del nostre cervell, junt amb l’adquisició del llenguatge que seria un altre aspecte d’un avenç evolutiu enorme.

Així doncs les mans, primer símbol de la creativitat per mi, em duen a la capacitat de transformació i manipulació que es capaç l’home de realitzar. Però les mans que he dit que són les principals fons del tacte, ens durien també a parlar del contacte, d’una manera de relacionar-nos físicament més estreta, amb finesa i això ens portaria a parlar de tendresa… En el vocabulari podem trobar una gran riquesa de paraules que en el seu origen més enllà de l’etimologia provenen de les mans.

Així doncs no m’estranya que el mestre es fixes en elles com un valor humanitzador, perquè sense elles no seriem humans, seriem alguna altre cosa. En tot cas, cal matisar que cal fer un bon ús de les mans, perquè com en tot, més que l’habilitat i la capacitat, al final el que compte és l’actitud, en quin ús i en quina direcció utilitzaràs les teves mans. Els homes les han utilitzat per donar tendresa i crear obres meravelloses, penso ara amb la Pietat de Miquel Àngel o l’Escola d’Atenes de Rafael, quadre que cada dia admiro per la seva bellesa i significat, però també les ha utilitzat per matar, per destruir. Per tant les mans són les extensions que permeten a la nostra ment plasmar-se en el món i plasmar al món, el nostre univers interior.

Ara penso en una artista manresana que ha treballat molt les mans en la seva obra, parlo de la pintora Alba Vila Pons, els que us interessi podeu anar a veure un quadre d’ella a l’exposició La Taula del Savis que podeu trobar a l’auditori de Sant Francesc, a prop del Conservatori de Manresa. En la seva obra les mans, estant molt ben treballades i tenen una alta expressivitat. Si aneu, no us deixeu d’escoltar el cd que hi ha al costat del quadre, hi ha un obra musical d’un jove músic manresà, molt prometedor, en Ferran Barrios Vinyes que és capaç de crear una música bellísima. Escolteu-la i veure-ho que és capaç de transmetre. Aquesta música us parlarà de creativitat, que a voltes és del que he estat parlant com a valor humanitzador.

Bon camí!
Bon treball!

Per acabar com que parlem que en Gandhi feia país a través de les mans, no us perdeu durant l’any de visitar “Artesania Catalunya” al carrer Banys Nous, 11 de Barcelona, allà les mans cobren protagonisme, des de lutiers i guitarerrers, passant per joiers, cistellers, ventallers, estampadors, ceramistes,… on trobareu l’art, el disseny i l’artesania del país. Una cita trimestral que ningú s’hauria de perdre!

Caminar amb Paulo Freire, una meravella, em quedo amb la fabulosa expressió “l’aprenentatge és un procés dual, on tots aporten” a veure si aquest far il·lumina el món de l’educació.

Bon viatge!.

2 fenix { 09.07.08 at 11:47 am }

Trovar portes obertes cap a la recerca de sensacions i noves
experiencies de la ma de persones que ens fan coneixa les seves habilitats per plasmar amb les mans ,la tendresa,la creativitat ,fá començar el dia amb esperança de que aprendras quel com de bo . Gracies Carles.

Jo, dins de la meva sencillesa de paraules i fets,voldria compartir : unes mans brutes ,peró no de humanitat,al contrari brutes de grassa de ciment de fang .Unes mans que
poden fer avergonyir per la seva rudesa ,per no poguer fer-les netes ,per pensar que encaixar-les no son la mostra de la tendresa interior . Unes mans que demostren amor a la feina ben feta. Mans alguns cops plenes de sang i de ferides .
Soc de l’opinió que en Gandhi ,les estimava aquestes mans ,
per la seva grand humanitat que el feia proper a les persones
que feien el seu treball amb dignitat i per sobre de tot amb amor.
Encaixar una má ,és un lligam ,un vincle d’amistat i de respecte.
Donar la ma és la resposta més grand a la demanda d’ajuda.
Dona la Pau amb una forta encaixada ,es la part mes humana i plenament justificada ,en un acte liturgic. Sempre que siguis
honest amb el que estas fent.

Reals i compartides les paraules d’en Carles :
“cal fer un bon ús de les mans, perquè com en tot, més que l’habilitat i la capacitat, al final el que compte és l’actitud ,en quin ús i en quina direcció utilitzaràs les teves mans.

Procurem que per la nostra actitud no ens neguin les mans
No neguem per el nostre orgull ,acullir un ma .
No tinguem les mans plenes de riquesa .
Compartim aquesta riquesa amb unes mans que demanan .

Els artesans catalans , potenciar el seu treball és una feina que cal fer,per no perdre molta de la nostre historia.

Avui despres de la pluja un bonic sol .”Bon camí”
Gracies Joan i Carles ,entenadors i savis els comentaris . Nuria

Leave a Comment