Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 16 de setembre: “La tasca més aspra de fer per a la nació és disciplinar les seves manifestacions“.

Frase de contingut polític que remet al meu entendre a la concepció personal de la política del Mahatma, gens “política” per cert, gens amiga del populisme cec, del guany fàcil, de la violència física primària, de no pensar les accions ni meditar les conseqüències ni assumir els resultats (èxits o fracassos), de despertar falses expectatives per un guany a curt termini sense futur…una mica seria la política real que ens cal ara, uns governants que, malgrat mesures poc populars, s’atrevissin a dir cap on anem, cap a on va el món…crec que ni ells ho saben, aquest és el problema!. Vaig llegir un article d’un sociòleg al web d’en Terricabras, que assimilava el món actual a un autobús ple de gent, en baixada, sense frens, sense conductor…i els de dins cantant i explicant acudits aliens al desastre previsible que s’acosta. Uf! Ho sento, però…costa veure-ho diferent.

La troballa d’avui: entreculturas, una web amb el lema: “Educar es dar oportunidades”, promoguda pels jesuïtes, i que té com objectiu principal promoure la educació a les zones més desafavorides d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia, com a mitjà de canvi social, justícia i diàleg entre cultures. Impressiona la feinada, l’esforç i la esperança de molta gent de bona fe que existeix en aquesta lluita per un món més just i humà!. Felicitats!

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 09.17.08 at 1:11 am }

Com sempre generalitzaria, però en aquest cas com que es tracta de disciplinar i estar en imperatiu, no puc generalitzar-ho, ja que em posaria en un terreny prohibit, perquè tinc que guardar el respecte del lliure albir de les consciències, no obstant evoco amb gosadia dir ben fort: Disciplineu-vos en les vostres manifestacions més allunyades de Satyägraha!.

La nació com a conjunció d’un conjunt de consciències és una força que cal disciplinar, guiar i dirigir cap a manifestacions cada cop més harmòniques, equilibrades i pacífiques. Per això crec que el mestre volia disciplinar les seves manifestacions, perquè no fos com un riu que creix i es desborda. Tota energia cal ser dirigida i disciplinar-la per equilibrar-la.

Bon camí!
Bon treball!

🙂 Quina rialla, l’autobús baixant en picat i els de dintre cantant i explicant acudits! Per no plorar, és clar que ric. 😉 Entreculturas, brillants, totes les felicitats!

Els polítics potser no saben on anem i s’haurien de deixar caure més en l’art de la reflexió i la contemplació de la consciència. Avui mateix a la Ciutat Comtal, es reflexionava tot dansant sobre el viatge de la vida. El coreògraf Akram Khan amb l’acompanyament musical de Nitin Sawhney ens invitava a la reflexió sobre que tots som rodamóns, viatgers en nostra nau. “Nascuts en aquest món, dins de cossos, només podem avançar. Però també som portadors”. Tots som “bahok”, nom del meravellós espectacle que acabo de veure i que significa “portadors” en bangalí. En aquesta formidable obra, “hi participen ballarins procedents de diferents cultures, tradicions i orígens ( xinesos, coreans, indis, sud-africans i catalans ) que, com a tal, podrien semblar la versió actualitzada de la torre de Babel. Una comunitat que vol construir conjuntament un projecte utòpic, però parlant idiomes diferents, tant amb el cos com amb la llengua.”
Tots som portadors deia: bahok. “Portem en nosaltres el nostre llegat genètic i cultural, les nostres experiències, els nostres somnis i aspiracions.”
“Totes les històries tracten sobre el viatge del nostre cos a través de la vida: el naixement i l’origen, la recerca d’identitat, la transformació i la mort. Totes les històries són, alhora, úniques i universals. Independentment de les nostres arrels culturals, les nostres històries presenten similituds i revelen els mateixos temes subjacents.”

“Per els nòmades, casa no és una adreça, casa és el que porten a sobre.” ( John Berger, Hold everything dear )

“Casa és el punt d’on partim” ( T.S. Eliot, Quatre quartets )

Al final d’aquesta creació artística, Akram Khan ens planteja unes preguntes: Cap on vas? Què dus al damunt? Cos, records, casa, … esperança …

Com diu aquest genial coreògraf: “Això és el que em fascina, explorar històries personals de les persones que hi ha damunt l’escenari per descobrir-ne i posar-ne de manifest una de més universal.”

Gràcies Akram Khan, per la teva reflexió, per la teva professionalitat, peu teu art! I a tots els ballarins genials, gràcies!

Aplicant les qüestions reflexives d’aquest coreògraf a la dita d’avui, podríem preguntar-nos, com a consciència col·lectiva: Cap on anem? Què duem al damunt? …

Bon viatge!
No deixem d’avançar i ballar i de reflexionar amb un art tant complert com la dansa!

Om, Shanti, Shanti, Shanti!

2 Carles { 09.17.08 at 1:17 am }

Caminar amb Arcadi Oliveres és un plaer, no volia deixar de dir-ho, que la gent de casa l’hem de reforçar i estimar tant com d’altres que són més llunyans.

Au, cuideu-vos!, tots deveu tenir ja dolços somnis!

Que la pau sigui en ells!

Leave a Comment