Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 20 de setembre: “El poder s’ha d’embellir amb el perdó“.

El tema del perdó és clau per viure feliç i dignament, i quan és té poder agafa encara més importància, malgrat sembli el contrari, ja que les teves decisions són exemple i mirall per molta gent, i això pot fer que agafin més ressó mediàtic. Ara bé, per perdonar s’ha de ser tolerant i humil, com molt bé diu en F. Torralba i, costa trobar persones que compleixin aquests requisits i alhora tinguin poder social. Una frase d’aquelles que porten verí si es volen analitzar a fons. Quina persona més impressionant, el Mahatma! Gràcies per existir!

La troballa d’avui: Mans Unides, és una Organització No Governamental per al Desenvolupament (ONGD), de voluntaris, que des del 1960 lluita contra la fam, la malnutrició, la pobresa, la malaltia, el subdesenvolupament, la falta d´instrucció, i contra les seves causes: entre altres, la injustícia, el desigual repartiment dels béns i les oportunitats entre les persones i els pobles, la ignorància, els prejudicis, la insolidaritat, la indiferència i la crisi dels valors humans i cristians.

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 fenix { 09.20.08 at 12:29 pm }

Tothom és poderos quant és lliure per concedir o no el perdó cap a la persona o persones que l’han ofes .
Saber gestionar aquest poder és en les mans de les persones que poden viure sense rencor cap als qui l’han
enganyat o han errat en el seu camí de la confiança .
Perdonar és un acte d’amor ,crec jo eh? Renovar vincles trencats ,és dificil,peró no impossible .Cal que les parts
siguin oberts cap a la compassió i la humilitat .i per d’amunt
de tot ser sincers amb els fets ,amb les actituds .
Cal un temps per perdonar cal un temps per demostrar penediment ,cal esforç ,cal esperança . Hi han implicats records bons i dolents ,emocions ,sentiments que fan desconfiar o confiar .
Voldria compartir :
Quant hem ofes ,sapiguem penedir-nos
Quant la nostra desmesura ha portat cap al camí errat ,tinguem fe per trovar el verdader camí.
Quant ens sentim ofesos …. perdonar ,sense ressentiment .
Reconciliar-nos… primer amb nosaltres mateixos ,despres
sabrem fer-ho amb els altres .

He descobert una frasse d’un teóleg luterà que diu :
Només en Déu i com a do de Déu és possible la reconciliació absoluta,l’eliminació total de la culpa i del rencor que genera . La reconciliació plena és en realitat una gràcia .

Esperem que amb els qui hem ofes ,a vegades sense conciencia de fer-ho , tinguin aquesta gràcia en el seu cor .
Que Dèu els beneeixi !!

Bon camí caminants !!
Que la Pau ens acompanyi per fer el camí més planer .!!

Nuria

2 Carles { 09.20.08 at 3:14 pm }

Perquè sinó no és poder és mesquinesa. Ja hem parlat sovint de perdonar, de reconciliar-nos, fet que mai estarà de menys parlar-ne en el camí, perquè és un fet que sempre ens acompanya en la nostra vida, en les nostres relacions, en el que observem que li passa al planeta, a la humanitat,…

Perdonar-se, perdonar,… hauria de deixar-ho així, amb un profund silenci sense paraules, perquè cadascú reflexioni profundament. Tenim tant per créixer, per aprendre. Aprendre a no autocastigar-nos amb els malentesos per exemple, per percepcions i interpretacions errònies. Al afrontar-nos a la nostra ignorància i arrogància podem assolir la humilitat i la comprensió necessàries. Els malentesos són preludi necessari de la comprensió. De la mateixa manera que la vida ens atorga el marge per poder equivocar-nos, hem de concedir-nos aquest marge a nosaltres i també als altres. Tots tenim el mateix dret de poder equivocar-nos i cadascú dur el seu equipatge, alguns més rentades que d’altres. Per això mateix aquesta actitud ha de dur-nos a la comprensió i a la il·luminació dels fets no entesos.

Perdonar sovint no resulta fàcil, per a l’ego, perquè es sent maltractat, humiliat, desatès, desconsiderat,… Mirem-nos al melic, observem què fem nosaltres, com interpretem, com percebem, quins afegits podem posar a les històries, puguin ser certes o no, són les nostres perspectives que no tenen que correspondre amb les de l’altre, que és realment tot un altre món.

Si poguéssim parlar llargament, distesament, si poguéssim comunicar-nos des del cor, sense tanta màscara i protecció, possiblement, ho faríem tot més fàcil. Però cadascú té el seu bagatge, un camí fet que el dur on és i a fer el que fa. I tot i aquest perdó i aquesta compassió que hem de posar als uns als altres i també amb nosaltres mateixos; disciplinem-nos, procurem treballar amb les millors actituds, amb la millor de les intencions, amb la claredat dels sentiments i els pensaments i amb humilitat i consciència, establim ponts d’entesa entre nosaltres. Quin valor pot està per damunt d’aquest amor que aquí intento difondre, crec que això és el més bonic, el més perdurable, el que té realment naturalesa d’eternitat.

Bon camí!
Bon treball!

L’altre dia revisant algun comentari, me’n vaig adonar, que el procediment de fer-los havia canviat. Al inici llegia primer els comentaris d’en Joan i després els comentava, per després passar a comentar la dita, sense llegir-lo inicialment, per poder tenir més frescor d’idees i veure si després podíem coincidir. Explico això, perquè fa uns dies jo us deia que el procediment, era l’últim, com si fos un procediment de sempre. Observeu aquest simple fet. Jo no recordava que abans primer llegia el que deia en Joan, abans de dir res. Aquest fet sense importància ens podria portar si voléssim a discutir si si o si no. Veieu? Quantes coses fem i diem perquè no recordem o recordem malament de nosaltres mateixos i automàticament, l’ego surt a la defensa, atacant, menyspreant, desconsiderant, manipulant. Hem de ser més humils i adonar-nos-en que de la mateixa manera que nosaltres ens equivoquem, també s’equivoquen els altres.

M’agrada el comentari d’avui que parla de l’exemple. Siguem tots exemple doncs d’aquesta humilitat i tolerància.

Mans Unides, Amnistia Internacional, Greenpeace ,… que bonic que existeixin totes aquestes entitats, fan que un nou món comenci a guspirejar.

Bon viatge!

Leave a Comment