Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 22 de setembre: “L’amor humà es tornarà un verí si no se’l limita rigorosament amb consideracions morals“.

La frase remet de nou a la moral o ètica que cal seguir per viure en una societat actual canviant, contradictòria, perversa, violenta…fets que repercuteixen directament en l’amor humà, crec jo. Es verí veure com per manca d’amor i per frustacions de tota mena, patim tot de malalties de causa psicosomàtica, la violència de gènere, la violència infantil i de la gent gran, l’hedonisme sense sentit ni control, el consumisme alienant i malbaratador, tota mena de parafílies i abusos sexuals, els 30 conflictes armats permanents que calen per mantenir el negoci de les armes, el tràfic i consum de drogues (gran negoci per alguns), etc…tota manera, i de debò,  crec que un altre món és possible, eh?.

La troballa d’avui: la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, recerca i laïcitat, amb la revista trimestral Espai de llibertat del moviment laic i progressista, amb l’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques, diferents publicacions i enllaços…i també la carta model per apostatar (plegar de l’Esglèsia).

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 09.22.08 at 3:11 pm }

Avui si que veig complex d’entrada comentar la dita, per què, a què es refereix a amor humà? i quines consideracions morals caldria tenir en compte perquè aquest no sigui verí? No tenint aquests elements, com sovint passa, em veig obligat a fer esment a una aproximació possible de les seves paraules.

La meva interpretació diu que el concepte de l’amor, cal fonamentar-lo en uns valors profunds i eterns, no passatgers als gustos i disgustos de l’ego. Potser per aquí anava el mestre. Crec que ja n’hem parlat en el camí, però caldria distingir en l’amor que sí bé és una única realitat, té diverses dimensions. Els grecs van parlar d’ell en diferents termes, eros ( atracció ) philia ( amor d’amistat ) i agape ( un amor més transcendent i diví ).

Suposo, potser molt desencertadament, que a aquest amor humà que pot ser verí, sinó es troba ben fonamentat, el mestre podia estar-se referint a l’eros, ja que com també va comentar en el seu dia Friedrich Nietzsche, el cristianisme hauria parlat d’eros com un verí.

La manera d’entendre l’amor, pot portar a rebutjar l’eros com una desviació que deshumanitza, perquè l’eros ebri i indisciplinat des de l’ego, no és elevació, sinó caiguda, degradació de l’home, que ja no està integrat en el conjunt de la llibertat de la nostra existència, ni és expressió viva de la totalitat del nostre ésser, sinó que és relegat al camp purament biològic. Per això necessita consideracions morals que hauríem de prefixar-les en disciplina i purificació per donar a l’home, no el plaer d’un instant, sinó una certa pregustació d’infinitat i eternitat. I per aconseguir aquesta meta no s’hi pot arribar deixant-te dominar per l’instint. Calen doncs purificacions i maduracions, que passen també pel camí de la renúncia. Això no és rebutjar l’eros, ni enverinar-lo, sinó sanejar-lo perquè abasti la seva veritable grandesa.

I per fer això possible cal una unitat entre cos i ànima i així el desafiament de l’eros se supera quan s’aconsegueix aquesta unificació, no és un cos que es deixa portar per l’instint, sinó una unitat de consciència que utilitza els medis naturals per transcendir i viure un amor més profund i interior.

Si l’home pretén ser només esperit i vol rebutjar la carn com si fos una herència merament animal, esperit i cos perden la seva dignitat. Si, al contrari, repudia l’esperit i per tant considera la matèria, el cos, com una realitat exclusiva, malmet igualment la seva grandesa. Recordeu, el correcte equilibri.

Només quan ambdós es fonen veritablement en una unitat, l’home és plenament ell mateix. La justa unitat del que som porta a poder viure l’amor en aquesta existència, en la seva eternitat. Així agape i philia s’uneixen a eros, i conformen un conjunt harmònic. En la narració de l’escala de Jacob pot veure’s simbolitzada de diverses maneres aquesta relació inseparable entre ascens i descens, entre l’eros que busca Déu i l’agape que transmet el do rebut.

Avui moltes paraules, fins i tot textuals provenen de la Carta encíclica d’en Benet XVI “Déu és Amor”. Ho comento i ho constato i ho fet així per estalviar-me moltíssimes entrecometes, que haguessin fet del comentari una munió de pals i que haguessin limitat la meva llibertat d’expressió. Per profunditzar en el tema, us remeto a aquesta carta encíclica.

I us recordo aferrissament, potser el més important que crec que cal tenir en compte, un equilibri en cada situació en tot moment. Aquest perfecte equilibri l’aconseguim quan estem connectats amb la Font de la Vida, la Unitat, en la seva Presència Infinita. Llavors les consideracions morals ja hi són sense que sigui necessari considerar-les.

Bon camí!
Bon treball!

Uau! Quin comment! Amb entrades per tots cantons i una bona contextualització. Quina perspectiva! Quina visió! Gràcies!

Bon viatge!

2 fenix { 09.22.08 at 5:51 pm }

Cert, quantes finestres per obrir i per aprendra . Obrir-les poc a poc ,deixar entrar un xic de llum per els finestrons ,será un xic més facil per entendra els variats conceptes. Grácies ,treballar es util per fer camí.
Amb tota modéstia voldria dir : l’Amor ,com jo l’entenc ,com sempre he sentit aquest sentiment en el meu cor és sencill d’explicar,tant sencill com dir que és veura la claror de la llum, en el ulls de la persona que ens estimem ,la tendresa en els actes i el respecte en les paraules .
El perqué és axins per mi ? Dons perque aquesta llum acompanya
per molta distancia que tinguem entre nosaltres , la tendresa per acollir-la a dins nostre i saber repartir-la cap els altres i les paraules
sempre son en el pensament .

En Carles ens ha donat una savia i entenadora explicació ,voldria compartir una frase seva . “Així agape i philia s’uneixen a eros, i conformen un conjunt harmònic” .Trobar aquesta harmònia amb un altre
persona ,quina feliçitat !!.

En Joan ,com sempre … tocan de peus a terra
” Es verí veure com per manca d’amor i per frustacions de tota mena, patim tot de malalties de causa psicosomàtica, la violència de gènere, la violència infantil i de la gent gran ”
Per reflexionar …. Gracies Joan

avui una abraçada ,amb tot l’amor del meu cor . Nuria

Leave a Comment