Random header image... Refresh for more!

Diari espiritual, un any amb Gandhi

Avui, 26 de setembre: “Entre iguals no hi ha lloc per al mecenatge“.

En els temps actuals, jo interpreto el mecenatge com la dependència dels espònsors, cases comercials, bancs, grans terratinents, grups de pressió o poder, laboratoris farmacèutics, supercapitalistes, etc…tot i que no té el mateix significat realment. Gandhi vol fer esment del dret a la igualtat entre les persones, en la línia de la lluita contra el sistema de castes a l’Índia i per eliminar les penalitats dels intocables. Com diu ell: “Eliminar la intocabilitat és abatre les barreres que separen l’home de l’home, és abatre les barreres que separen l’una de l’altra a les diferents espècies de l’Ésser. Podem veure aquestes barreres alçades pertot arreu de la terra…”. Per desgràcia, l’actual evolució del món, la crisi econòmica i la globalització mal entesa, ens portem a desconfiar i recelar de qualsevol veí o ciutadà…Déu meu!

La troballa d’avui: accionatura, ONG catalana, sense ànim de lucre, dedicada exclusivament a la protecció, la millora i la restauració dels ecosistemes naturals. Treballen per a la creació d’una xarxa d’espais naturals protegits, mitjançant acords de custòdia, que inclouen, la compra, arrendament o la donació de finques. Fan compatibles la conservació dels valors naturals amb l’ús públic i l’aprofitament educatiu dels espais protegits i promouen el turisme ecològic.

Sigui útil! Salut!

2 comments

1 Carles { 09.26.08 at 3:11 pm }

En la igualtat, no hi ha lloc per la diferència, l’única diferència que podríem fer, l’únic mecenatge que veig vàlid és estimar al que més ho necessita. Avui hi podríem posar tota la reflexió de la paràbola del fill pròdig en la reflexió i meditació que Henri J. Nouwen va fer davant del quadre de Rembrandt sobre el retorn del fill pròdig.

“Quan miro les meves mans, sé que se m’han donat perquè les estengui a tot aquell que pateix, perquè les recolzi damunt les espatlles de tot el que s’acosti i per oferir la benedicció que sorgeix del immens amor de Déu.” Henri J. Nouwen

Gràcies Comunitat de El Arca !

Bon camí!
Bon treball!

…Déu meu! 🙂 No et mengis el món 😉 . En Gandhi lluitador de la igualtat de la naturalesa humana. Gràcies!
acciónatura, Gràcies! Quantes portes i finestres que ens duen a un nou món és possible. Gràcies!

Bon viatge!

2 Nuria (fenix) { 09.26.08 at 6:04 pm }

Fa uns pocs dies ,de bon mati el timbre de la porta va sona fluix, com per no molestar .
Un homé amb una barba descuidada,un xic arreblegat , i amb els ulls
amb una grand tristor ,va demanar-nos un entrepa de les nostres
sobras.
L’Avia de casa,una bona dona cortida per circunstancies en que la gana també va fer caure llagrimes per el seu rostre ,va dir-me ,”ja començem amb les consecuencies de la crisis,cada dia hi haura més pobres ” . “més diferencies de classe els rics serán més rics i els pobres més pobres.”

Tots tindriem de tenir un tros de pa per menjar al mati i un sostre
per passar la nit. El sostre no va ser possible, un entrepa de truita si!!

Quina feliçitat,caminants ,poder tenir pa,ous,i les ganes de fer una truita per un desconegut que esperava a la nostra porta.

Voldria compartir : fá ja uns anys ,el meu estimat company de
vida ,va donar-nos una lliço d’amor cap a un infant que pidolava per
els carrers d’una capital del nord de la peninsula . Com homé de negocis que era,va gestionar una compra : dos entrepans per el xic i el seu germá petit i una botella de llet . Podeu fer un sonriure …. semblava un estira i arronsa per un pressopost.
LLiço de vida ,lliço d’amor per mi i els nostres fills. Cada dia ,pas a pas
podem posar en practica aprenentatjes .

Aprenguem de la paràbola del fill pròdig, perdonar i sentir-nos perdonats . Estenguem i acollim les mans que demanan ajuda.
Obrim porte,finestres,racons, perque la llum inundi el nostre cor .
Bo… fins.. un altre .

Namaste !!!
Nuria

“l’únic mecenatge que veig vàlid és estimar al que més ho necesssita”.

Leave a Comment