Random header image... Refresh for more!

Comiat Pau

FESTA DE COMIAT DE PAU BARRIOS
Bona tarda. Benvinguts a tots, familiars i amics del Pau a aquesta festa de comiat.
La família va pensar des del primer moment reunir a les persones amb qui el Pau havia compartit la seva vida en un espai de natura on es pugui respirar aquest aire de llibertat que ell tant estimava.

En aquest parc de Puigterrà fa poc més d’un any vàrem viure un altre comiat molt proper per a molts el de l’Ingrid que ens va deixar quan viatjava per terres peruanes.
Malgrat el buit profund de l’absència física del Pau volem fer-lo present revivint junts el seu record, les anècdotes de la seva vida curta però intensa, i fer-ho amb un caire festiu. Els que coneixíem el Pau sabem com li hauria agradat fer aquest acte amb un to de festa, amb frescor i vivesa, però amb profunditat i de sentiments ben vius.

La varietat de persones que ens trobem avui aquí mostren en gran manera la riquesa de matisos del Pau.

El Pau i el Guillem varen néixer el 8 de maig del 79, en el caliu d’uns pares i amb l’escalf de molts amics. Van créixer envoltats de L’estimació i de valors de vida: tendresa, sensibilitat, esperit lliure i obert… Som molts els ens sentim agraïts d’haver pogut conviure i compartir amb ells.

La vida de les persones es basteix progressivament amb les experiències viscudes en els diferents ambients i situacions i concretament el Pau va viure el pas per l’Escola Espill, l’escola Monsenyor Gibert de Sant Fruitós, l’institut Guillem Catà, llocs de formació i de convivència. També el pas per l’escoltisme a l’Agrupament Cardenal Lluch des de quan era infant, d’adolescent o com a cap, ben segur que va ser un bon “caldo” de cultiu per a la descoberta de natura, la llibertat, l’aventura, el companyerisme, el compromís…

D’adolescent i jove va anar consolidant la pròpia personalitat i un ampli cercle d’amistats. Va trobar afinitat amb el grup dels diables de Xàldiga on gaudia i feia gaudir del foc, i en el vessant oposat col·laborava intensament com a voluntari en l’extinció dels focs.

Es va llicenciar en Ciències del Medi Ambient a Girona, i també s’havia consolidat a nivell professional com a bomber posant al servei dels altres la seva vocació d’afrontar el risc i d’oferir un servei.
En aquest camí havia fet nombroses amistats.

Però un dels seus grans amors ha estat des de sempre la natura i també l’alpinisme, viscut conjuntament amb el Guillem i també amb companys del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Com en tot el Pau vivia cada ascensió buscant la perfecció, en aquest camp veia de vital importància la preparació física, l’assoliment de la tècnica, la fermesa, el tremp i la serenor… En les expedicions posava a prova totes les seves facultats humanes.

Sovint pot semblar que molts joves d’avui passen de la societat i de tot el que els envolta. El Pau no passava de res, formava part d’aquesta joventut conscient, crítica i compromesa en la millora de la societat. Des de les diferents iniciatives participava de les accions dels moviments alternatius, formant part de grups com la Plataforma Aturem la Guerra, tenia molt clara la lluita per una societat més justa, solidaria i en pau.

Del Pau tots en recordarem la seva vitalitat, el seu caràcter afable alegre i espontani, sovint reservat però amatent i responsable en tot el que tenia entre mans, obert a l’afectivitat i amb un profund sentit de companyerisme…

La seva gran afecció el va portar aquests dies a fer un dels cims que més li agradaven, el Montblanc seguint la via Peuterey, un itinerari difícil però assolible. La muntanya que tanta vida i sensacions agradables li havia transmès i que tant havia nodrit els seus dies, el calaix de sastre dels seus somnis, va cobrar aquest cop el seu tribut.

Fa dues setmanes el Pau i el company en Xavier Teixidó van rebre una forta abraçada prop del cim que els hi va prendre l’alè, just a la terra on segons el seu darrer missatge a la seva companya Roser “ens ho passarem teta, rumb al Nord, en hotels de 1000 estrelles”.

Avui, aquí ens hi ha convocat el Pau, convidant-nos a la seva festa, envoltat de molts dels que ell estimava al llarg dels seus breus però intensos 26 anys. Dediquem-li un somriure i compartim tot allò que ens ha aportat la seva amistat i coneixença.
Ben segur que seguirà molt present dins nostre el seu record.

Volem també acompanyar avui també a la família, als pares a la Núria i el Joan, el Manuel i la Mercè, els seus germans, el Guillem, el Ferran i l’Arnau, les àvies, els cosins… compartim els seus sentiments.
I ara que comenci la festa que al Pau no li agradaven les tristors.
Aquesta festa l’hem construïda entre tots i comptem amb diferents aportacions i amb les músiques del Ferran, l’Arnau, la Queralt i la Marissa.
NASI SEGON