Random header image... Refresh for more!

Una reflexió i 2 llibres

Primer felicitar a l’Antoni Puigverd pel seu article al suplement Presència d’aquest cap de setmana a Regió 7, titulat “Elogi de la flexibilitat”, ja que crec que en els temps que corren ens en cal molta de flexibilitat, ja que com diu ell la millor manera d’enfortir les pròpies creences és, precisament, escoltar les contràries. Lao Tse, ara fa 2500 anys, ja recomanava la moderació per ser fidel a les pròpies coses: “Sigues flexible i et mantindràs recte”.

2 llibres:

– “El sentit de la vida de Francesc Torralba: “La nostra cursa, en aquest món, és limitada per dos misteris que ens transcendeixen: el naixement i la mort. No sabem quan haurem de baixar del tren. No sabem en quina estació pararem. No sabem, tampoc, quant de temps viuran les persones que estimem. No sabem res de tot això, però creiem que, si hem cercat, a través de la vida, la bellesa, la bondat, la veritat i la unitat, l’esforç no haurà estat debades. O, si més no, així ho esperem.”

– “Temps líquids. Viure en una època d’incertesa” de Zygmut Bauman. Aquest prestigiós sociòleg manifesta que, en un temps d’incertesa i de canvis accelerats com l’actual, hem de fer front en solitari a reptes totalment nous que ens demanen flexibilitat de pensament, capacitat d’adaptació, deixant de banda coneixements, compromisos i lleialtats, en definitiva, el propi projecte personal. Bauman parla de manera políticament incorrecta de terrorisme, consumisme, del domini del capital global i, per damunt de tot, de la por i de la nostra capacitat d’oblidar, perdent qualsevol punt de referència. L’escriptor i pensador, nascut a Polònia l’any 1925, va crear el concepte de modernitat líquida que descriu com la vida i els valors són avui inestables. (Apunts extrets de TR3SC).

Sigui útil! Salut!

gener 19, 2008   No Comments

Aprendre del París-Dakar

Sembla obligat avui parlar de la suspensió del rally Paris-Dakar, més i quan de bon matí he escoltat al quiosc una conversa, típica, sobre que té que veure la política amb l’esport.

Doncs, senyors, tot és política…i tot és del color que vols tu matissar les coses.

M’explicaré: ens ho creguem o no estem globalitzats per bé o per mal. El món durant segles ha estat dividit i tancat en capses, on es podia fer i desfer i res passava. Ara ens passen a cobrar els pobles d’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud, el lloguer de la nostra explotació i tracte superb.

Jo dic darrerament que ens calen Gandhis, i cada dia n’estic més convençut.

Per 2 aspectes: ens calen líders amb autoritat moral suficient com per fer-nos veure on ens porta el camí actual de creixement desmesurat, canvi climàtic, armamentisme, consumisme del nostre món occidental…, i també que ens invitin a la reflexió personal i de cada país del món en concret, sobre el seus índexs econòmics, estat dels seus ciutadans, salut pública, escolarització, etc…

Ara ha sigut el París-Dakar, però en breu pot ser anar a Egipte a veure les piràmides, és a dir, cal fer una profunda reflexió TOTS, en Bin Laden també, sobre què fem aquí, on anem, i què volem que acabi siguin el planeta blau on vivim.

Cal “tirar de la manta” d’una vegada, senyors. Ja em perdonareu però no hi veig altra sortida que la personal de cadascú. El meu contacte amb el món de la migració, per la feina, cada dia em fa adonar més que tots estem en íntima relació entre tots.

L’avantatge (?) de que Nike faci pilotes a Taiwan per 1 euro (un exemple com moltíssims…), té relació amb els vols de baix cost, que sempre és alt des del punt de vista de petjada ecològica ja que vola més gent sense cap necessitat però l’avió consumeix el mateix, té relació amb els paradissos (?) de vacances mundials (Bali, Brasil,…) on els del país suquen pa amb l’olor, té relació amb les curses de Formula 1 (per exemple), té relació amb la manca de control de la SIDA al món, té relació amb les grans fortunes, moltes àrabs!, del món, té relació amb el sou dels futbolistes i la precarietat de molta gent…

La sopresa és que les persones tot això ja ho sabem i seguim discutint als bars i a les sobretaules dels gols, i del Fernando Alonso, superficialment d’en Zapatero-Rajoy-Montilla, i de la premsa del cor…i de mil tonteries, i això sí, no podem fer el Dakar per culpa dels africans!…si servís per reflexionar, doncs jo crec que seria el millor París-Dakar de la vida de cadascú, ja que recorda algú qui va guanyar fa 10 anys el Dakar o el nom dels molts morts que ha tingut?.

Per cert, el Dakar Solidari suposo que es farà, ja que fóra una demostració de coherència i un repte intel.ligent als terroristes, a veure si també el bombardegen. Per cert en un altre moment parlem del tema “terroristes”…val? Perdoneu si he ofès algú…jo penso així, i en podem parlar.

Sigui útil! Salut!

gener 5, 2008   2 Comments

Bon Nadal!…per a tots?

He trobat uns consells, molt encertats, per un Nadal més conscient, responsable, ètic i crític, fets pel GOB de Mallorca, gent amb molta empenta des de fa anys. De fet, adjunta enllaços molt interessants i els consells són aplicables tot l’any. Felicitats gent! Salut!

desembre 23, 2007   1 Comment

Makea la teva vida

Voltant per la web del decreixement, a l’apartat de la simplicitat radical, he descobert la web del Consume hasta morir , i un enllaç molt pràctic amb exemples i tot de com pots lluitar contra el consum irresponsable i el “compra i tira-ho” tan extès, és la web de Makea , per redecorar la teva vida com diuen ells. Val la pena! Salut!

(Post recuperat del meu bloc antic, ja que el tema del consumisme és força actual ara per aquestes dates)

Salut!

desembre 22, 2007   1 Comment